L’esllavissada de Puigcercós constitueix un moviment de massa recent (13 de gener de 1881) que afectà l’antic poble de Puigcercós (X:325065; Y:4666411; Pallars Jussà), obligant el trasllat i la reconstrucció del mateix a la ubicació actual. Presenta un cicatriu de coronació semicircular d’aproximadament 200 metres de longitud, i una alçada màxima de 50 metres. La longitud total de l’esllavissada fins a la part frontal del lòbul supera els 400 metres. S'estima que el moviment va mobilitzar un volum de material de l'ordre d'1 Mm3.
Aquesta esllavissada representa un exemple espectacular de moviment de massa complex rotació-traslació i flux. Els materials involucrats en l’esllavissada són lutites vermelles del Garumnià, a la base, i calcàries, calcarenites i margues de l’Eocè, al sostre. Destaca l’excel·lent l’estat de conservació dels següents elements geomorfològics:

• Cicatriu de coronació. Constitueix un escarpament de prop de 50 metres d’alçada que es troba parcialment cobert per un talús d'esbaldregalls que s'han anat desprenent amb el temps, de manera que l'alçada actual de la paret vertical és d'uns 25 m d'alçada fins a l'inici del talús. Destaca els recurrents despreniments i indicis d’activitat, així com l’evident retrocés de l’escarpament, fet pel qual ha estat objectiu de nombrosos estudis i monitoritzacions.
• Plataforma rotacional. Topografia molt suau on es reconeixen algunes capes que cabussen a contra pendent, degut al moviment de rotació.  
• Lòbuls. Morfologia caracteritzada per formes lobulars, amb pendents convexos, resultat del comportament fluïdal dels materials al front del moviment de massa.  
• Dipòsits lacustres. El lòbul frontal va obturar el drenatge del barranc de l’Espona, afavorint la formació d’un llac i la posterior sedimentació lacustre aigües amunt del riu.

​A part de l’evident valor geomorfològic del fenomen, també és un excel·lent exemple per il·lustrar conceptes relacionats amb els riscos geològics (perillositat, vulnerabilitat i risc geològic).

El model que veieu a la imatge el va generar Terradron mitjançant fotogrametria amb dron. Amb el recolzament del projecte PROMONTEC (CGL2017-84720-R AWI / FEDER, UE) finançat per MINEICO del Govern d'Espanya.

El model de la imatge és una de les simulacions que es va fer per a reconstruir l'allau que va destruir el poble d'Àrreu (vall d'Àneu, Pallars Sobirà) el 1803. La simulació s'ha generat amb el programa suís RAMMS (WSL-SLF). Un exhaustiu i extens estudi previ realitzat conjuntament entre GEONEU RISK i la dendrogeomorfòloga Elena Muntán, va permetre definir les condicions de desencadenament de l'allau, i estimar-ne les possibles dimensions i freqüència. La simulació final es va fer amb el model austriac SAMOS-AT, amb la col·laboració de Jan-Thomas Fischer (BFW). Podeu descarregar l'article publicat a Geosciences el maig de 2020. 

El 19 de setembre de 2018, en el marc d'un extens episodi de despreniments i esllavissades a causa d'un any molt plujós, va tenir lloc un impressionant despreniment a l'escarpament de gresos i lutites eocenes del Balç del Tacó (Jorba, Anoia), amb un alt grau de fragmentació (es va esmicolar tota el massís que va trencar). A partir del model 3D generat es va estimar que la magnitud del despreniment havia estat de l'ordre de 6.000 m3 de roca, que van formar un con al peu de l'escarpament, obstruint el riu Anoia. Aquest fet provocà la inundació dels terrenys adjacents aigües amunt del dipòsit esllavissat. En el marc de la realització del full d'Òdena del Mapa per a la Prevenció dels Riscos Geològics 1:25.000 ​de l'ICGC, Terradron amb GEONEU RISK, van generar el model 3D per estudiar amb més detall aquest fenomen i les causes que el van generar.

A partir d'un projecte propi, finançat entre GEONEU RISK i Terradron, la primavera del 2018 es va dur a terme la generació de diferents models del terreny, a partir de l'aixecament topogràfic amb neu, mitjançant fotogrametria d'imatges generades amb dron. Els resultats van ser contrastats sobre el terreny. L'experiència va servir per estudiar les possibilitats de la fotogrametria aplicada a la generació de models digitals del terreny amb cobertora de neu. Els resultats es van aplicar a l'anàlisi de l'efectivitat d'estructures instal·lades per a la gestió de la distribució de la neu transportada pel vent en el marc de la gestió d'una carretera. A la següent figura es poden observar alguns dels interessants resultats obtinguts.